Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), a més d’arquitecte i historiador de l’art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba. Primer pas vers l’autogovern de Catalunya, la Mancomunitat assolí la major part de les realitzacions durant els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch. Aquest és l’estudi nuclear del llibre. De la projecció exterior catalana n’és testimoni la col•laboració de l’Institut d’Estudis Catalans en la fundació de l’Escola d’Història i Arqueologia de Roma. De la conscienciació interior n’és exemple l’Institut d’Educació General, dedicat a la divulgació de la higiene i el civisme. Tanmateix, el contrapunt d’aquesta obra és la violència pistolera que acompanya durant aquests anys la lluita de classes. A cadascun d’aquests aspectes, el llibre present hi dedica un estudi, així com també a la contextualització del catalanisme en el marc dels moviments d’emancipació nacional a l’Europa del 1885 al 1939.