Albert Balcells i González és un historiador català i catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix des del 1970. Des del 1986 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, institució que va presidir a través de la Secció Històrico-Arqueològica entre el 1998 i el 2006. També va ser professor i director del departament d’història de l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, i vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2007.
La seva recerca se centra en la història contemporània de Catalunya i tracta, entre altres àmbits, els moviments obrers, les relacions entre catalanisme i obrerisme, la qüestió rabassaire, les institucions culturals i la memòria històrica. Ha coordinat, editat i escrit obres col·lectives, i ha publicat estudis sobre la Mancomunitat, el nacionalisme català i la història de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2007 el Premi Carles Rahola d’assaig i el 2009 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.
