Xavier Nogués

Monografia de referència sobre l'artista català Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873-1941) Deixeble de Pere Borrell del Caso, anà a París molt jove amb Alexandre de Cabanyes. Membre del grup d’El Rovell de l’Ou (cap a 1898-1901), època en què va fer la seva Auca de l’aplec de Sant Medir, trigà tanmateix un temps a assolir una veritable popularitat entre el públic, cosa que s’esdevingué en participar com a dibuixant a la famosa revista Papitu (1908), de la mà de Feliu Elias —“Apa”—, on signava els dibuixos com a “Babel”, i també col·laborà en altres publicacions, com Poti-Poti, Cucafera, Picarol, Mar Vella, D’Ací i d’Allà o la Revista Nova. Xavier Nogués, és, sens dubte un dels personatges més interessants i representatius del Noucentisme català. En ell hi podem trobar la bondat, intel·ligència i sensibilitat de l’home i. alhora, la cretivitat, honestedat i sensibilitat de l’artista, qualitats que, aplicades a l’exigència, disciplina i coneixement a fons del procediment i la tècnica li permeten enriquir la seva obra, plena de vida i arrelat barcelonisme, exempt, però, de folklore i superficialitat, perquè en ell hi trobem, en alt grau, el sentit del gust i la mesura. Fou el creador d’uns característics i peculiars personatges entre patètics i tendres, amb un estil particularíssim. Dibuixà dues obres cabdals de l’humor gràfic català: 50 ninots i La Catalunya pintoresca.