Xanques vermelles

Ted kooser viu en un poblado de Nebraska. No gaire br>lluny, en un altre poblet anomenat Dwight, hi té un estudio on passa hores llegint, escrivint i pintant. La decorativa de l espai remet de manera inconfusible al seu univers poàštic: joguines antigues, estris vells, fotografies en Blanc i negra. En un dels vidrio de la façana de l entrada hi un ràštol que diu Poetry made and repair: es fa i es repara poesia. El toc irónic és Remarcable, peró també la voluntad d afirmar-se com a poeta artesà‚. kooser, que fa servir el vers libre i dona al lector peces d aire aparentment dià‚fan, explica que fa i refà‚ els seus poemes, fins a quaranta vegades, abans de donar-los-hi per definitius. No és un poeta que cerqui el to extà‚tic, ni gaires jocs intel.Lectuals. Tanmateix, quan fa el cim els seus versos són una expresión feliz de la meravella davant la belles del món, una melancólica constatación del pas devastador del temps o el calfred que sentim quan ve i em passar l ombra de la mort, i el sentit o l ombra de sentit que batega en tot plegat. Poesie de les coses petites i Poesie de les grans qüestions. (Del próleg d