Voc brut

Només sabia que la desitjava. Més endavant va haver d’afegir: al preu que sigui. En aquell Joc brut si no li hagués vist les cames no hauria passat res. No hi hauria hagut un assassinat, ni una espera, ni una persecució miserable i insatisfactòria. Hi hauria hagut, només, la vida rutinària de cada dia, el treball, la mare, el catre solitari en aquell reducte que els feia de llar. I si fet i debatut, alguna cosa hagués passat, ell s'hauria limitat a llegir-ho al diari, el protagonista hauria estat un altre, i un altre assassí i l'enamorat d'una noia que sempre hauria ignorat que era meravellosament bella. Però va veure-la ell, i aleshores no podia pas saber que era tan mortal com un arma de foc carregada. Només sabia que la desitjava. Més endavant va haver d'afegir: al preu que sigui. Però en aquell moment ja se li havia escapat de les mans..., si és que mai la hi havia tinguda.MANUEL DE PEDROLO (L'Aranyó, La Segarra 1918-Barcelona, 1990), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle xx. Entre les seves obres cal destacar Avui es parla de mi, Totes les bèsties de càrrega, i el cicle de novel.les Temps obert i Mecanoscrit del segon origen.