Vint-i-viut contes

L'abundant i variada obra de Manuel de Pedrolo, fruit d'una coherent rebel·lió interna, constitueix en ella mateixa tota una literatura. Al darrere hi ha, és clar, un projecte militant, ambiciós i totalment compromès. En els obscurs anys de la postguerra, construir una literatura al més àmplia i rica possible significava, ni més ni menys, plantar cara al franquisme i posar els fonaments de la seva superació.Des dels seus inicis, el 1953, fins a la seva mort, el 1990, Pedrolo va publicar gairebé cent obres que comprenien gèneres i tècniques fins aleshores inèdits en llengua catalana. Aquesta abundant producció, juntament amb l'èxit aclaparador que va aconseguir amb les seves novel·les, ha ocultat el seu vessant de contista.Amb aquesta antologia a cura de Jordi Coca volem despertar novament l'interès majoritari per un dels nostres grans narradors. Cal valorar els seus contes no només com una crònica de la resistència i d'uns temps difícils, sinó també com un autèntic microcosmos pedrolià, com unes peces esplèndides que tracten temes tan eterns i universals com la lluita per la llibertat, la incomunicació, la rebel·lió existencial o l'acarament amb l'absurd en el cor mateix de la vida.