Vers una espiritualitat dels sentits

El cos que som és una gramàtica de Déu, n’és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l’instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu. El punt místic d’intersecció de la història divina amb la història humana és l’instant. No un instant idealitzat o abstracte, sinó aquest instant concret. L’instant és l’únic contacte entre les possibilitats infinites de l’amor diví i l’experiència mutable i progressiva de l’humà en nosaltres. La mística de l’instant ens reenvia, així, a l’interior d’una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nos realment presents: a veure en cada fragment l’infinit, a sentir la remor de l’eternitat en cada so, a tocar l’impalpable amb els gestos més simples, a assaborir l’esplèndid banquet del que és frugal i escàs, a embriagar-nos amb l’olor de la flor sempre nova de l’instant.