Veïats i fesomies

Vivim “en” i “enmig”, ve a dir-nos l’autor en aquesta Crònica . Al llarg de la vida habitem en un o en diversos llocs, però ens movem també “enmig” de persones, algunes de les quals llueixen en el nostre quadre d’honor, o ens són molt particularment estimades. Tant l’indret com les persones ens esculpeixen i deixen incisa una particular emprempta en nosaltres, fruit del pas pels llocs i de la immersió en societats diferents. L’autor ha viscut en set indrets de Catalunya, i ens en descriu l’influx que, al grat del pas dels anys i de la maduració personal , han tingut sobre el seu esperit. Alhora, posa en relleu personalitats que a cada una de les poblacions acompanyaren cordialment el seu pas i residència. Tot això mentre la seva vida creix des de l’adolescència fins a la vellesa. Un fris amable a estones, líric en d’altraes, dramàtic i colpidor, també, servit per la prosa exacta i incisiva que caracteritza el nostre escriptor. i, per ara, tres néts.