Úrsula

Ursula és juganera i des a fi a els seus propis mites. S’hi rabeja. De la mística del perdre’s a la mística del trobar-se passant per la crema d’esperits i cossos en nom de la desmesura. I entre l’estat pur i l’esclat pur hi ha poques diferències. Dependen de l’amor. De la totalització salvatge de l’amor. Com ha de ser si és dels que fan caure. Úrsula és un desafiament d’alteritats en què el tu, el Jo i el nos al tres són múltiples i canviants sense previ avís. És un deixar-se dur. És una torrentada ferotge i delicada. És un imperativo existencial. Una porta nova, o una finestra. El caminar-se i el camp.