Uns quants contes

«Si obro els braços és a tu que abraço, és a tu que atrec cap a mi, ¡món adorable!» La coneixem, la Virginia Woolf. És inconfusible. L’estil, la profunditat de pensament, el món interior dels personatges, el que fan, el que amaguen, el que ensenyen… Perquè «la vida és el que veiem als ulls de la gent», com diu la narradora a l’arrencada d’un dels contes. La reconeixem, la Virginia Woolf, en aquest recull. Hi ha Londres que es desplega amb les seves botigues i carrers. Hi ha Picadilly, el joier de Bond Street, l’esposa d’un polític que ens recorda la senyora Dalloway. Hi ha gent que va al teatre, com a Entre els actes. Hi ha una pobra gosseta borda que ens fa pensar en el cocker spaniel de Flush. Ens adonem de l’evolució de Virginia Woolf en aquesta antologia, la més àmplia feta fins ara en català. Veiem com l’escriptora es va desfent dels fluxos de consciència dels primers contes per anar donant més rellevància a les accions en els últims que va escriure, com si ella s’anés retirant de les pàgines en favor de la història que explica i dels personatges que la fan viure. Perquè al capdavall és això el que Woolf busca: la veritat, la vida.