Unes quantes coses boniques

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut... Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.