Una família normal

PREMI DE TEATRE PALANCA I ROCA - CIUTAT D'ALZIRA De la meva infància abans d'aquell dia, en tinc imatges molt concretes. Sobretot, de la meva mare. Una nit que vam dormir juntes perquè el meu pare era de viatge i em va deixar menjar crispetes al seu llit mentre vèiem la meva pel·li preferida a la tele del menjador, que ella havia posat a la seva habitació. Un matí que vam agafar un patinet a Palamós tots quatre i ella es va tirar de cap més de vint vegades i no parava de riure, i m'agafava per la mà i ens tiràvem juntes de bomba i ens trencàvem de riure. La mama sempre reia. Al papa, des d'aquell dia, no l'he vist riure mai més.