Una dona sense nom

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. Al principi no vol quedar-s’hi, es resisteix a la idea d’haver de ser acollida en una institució pública. Però en Toni, que és el treballador social que la rep, tracta de convèncer-la perquè es quedi al centre. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que ho està passant molt malament: la seva filla adolescent ha marxat de casa i no en té cap notícia. A poc a poc, en Toni i la dona van teixint una relació de complicitat improbable, feta gairebé a contracor, fins que el destí dels dos personatges acaba fent un gir radical i inesperat.