Una casa amb teulada

“...potser tens raó d’arribar d’un poble on m’han ensenyat, i he aprés, a fer anar les balances. Que m’he de deixar aixecar una mica més la camisa, i saber dir gràcies amb més generositat. També que, aquí com allà, els diners que sonen, s’han de portar en un altre lloc, i no a la butxaca. Andreu, fill meu, organitza la collita amb el cap des d’ara mateix, ja que després, qui et garanteix que tindràs la paga? No t’enganyis que, qui pren, cada dia és més pobre!”