Una bomba al jardí

Aquest no és un poemari d'enyoraments sinó d'actualitats. No és un refugi, sinó un desig de força per tirar endavant. La bomba era autèntica i els tres germans no sabíem que podia fer por. Hi vam créixer al voltant. Moltes fotografies de record van ser en blanc i negre. L'escriptor hi posa color quan les descriu, i així es tornen vives. La infantesa i la maduresa es donen la mà en molts d'aquests poemes. Els psicòlegs més actuals contemplen el record, ells en diuen nostàlgia, com una teràpia que pot “abrigar” una estona dels temps inhòspits que patim. Pel·lícules vistes, música ballada, trobades amables, viatges, muntanya. Els poemes del llibre descriuen aquestes sensacions viscudes. No és un llibre d'enyoraments sinó d'actualitats. No és un refugi, sinó un desig de força per tirar endavant. Teníem un oncle capità, sí, però ara els capitans som nosaltres. Olga Xirinacs