Un diurenge a la piscina a kigali

Bernard Valcourt és periodista. Ha sigut testimoni de la fam a Etiòpia. Ha presenciat la guerra al Liban. No li queda res per aprendre sobre l'horror de què són capaços els homes. I, per ociositat, accepta anar a Ruanda, a principis dels anys 90, per posar en funcionament un sistema de televisió digne d'un país democràtic i desenvolupat. La missió és un fracàs, però coneix Gentille, una dona tan bella que mirar-la fa mal. Gentille és hutu. Valcourt acaba estimant la dona i el país, tot i haver-se promès que això no passaria mai. I ell, que no era més que una terra estèril, se sent, finalment, reviure. Un diumenge a la piscina a Kigali repassa de manera colpidora la història recent de Ruanda i ens fa comprendre els mecanismes del genocidi molt millor que qualsevol rotatiu. Però és una novel·la, i la literatura pot arribar a fer el que el reportatge no aconseguirà mai: donar una cara humana tant als botxins com a les víctimes.