Tot pelant la ceba

. "Si l'assetgen amb preguntes, la memòria s'assembla a una ceba, que cal anar desmuntant capa per capa per tal de deixar al descobert tot el que s'hi pot llegir lletra a lletra: rarament inequívoc..."¿Què pot portar un noi de quinze anys a qui la guerra ha deixat sense escola a servir a les joventuts hitlerianes? L'estretor de l'habitatge familiar que fa més insuportable la presència del pare, el triomfalisme dels noticiaris cinematogràfics i dels comunicats de guerra, l'admiració de tots els nois de Danzig pels herois de la guerra naval.¿Què pot haver portat un noi de disset anys a servir a les temibles Waffen-SS nazis durant els últims mesos de la Segona Guerra Mundial?Per tal de passar revista a la seva vida, Günter Grass s'enfronta als paranys de la memòria, una dama capriciosa que intenta embellir, dissimular, amagar. L'esforç per arribar al nucli del record de moments dolorosos o decisius i per destriar-lo dels estrats afegits al llarg dels anys formen l'eix d'aquestes memòries.