Tot el que sap l'Alejandro

“Ja n’estic tip, que els grans em diguin que no tinc ni idea de res. Així que penso escriure totes les coses que he vist amb els meus ulls i que he sentit amb les meves orelles. També apuntaré tot el que em vingui al cap cada cop que em passi o que trobi alguna cosa interessant. Per tant, quan em facin callar, trauré el quadern amb tot d’apunts de la meva vida i els ensenyaré que, per poca cosa que sigui, i tant si en tinc, d’idea, de la vida! Bé han de saber com veig les coses. Amb aquest quadern aconseguiré canviar el color espantós de les parets de casa i altres coses importantíssimes. No tindran més remei que escoltar-me.” Tot el que sap l’Alejandro ja és un clàssic de la literatura infantil llatinoamericana. Ple d’humor, de tendresa i de fondària, narra la vida d’un nen de vuit anys i mig que es cansa que els adults li diguin que no sap res de la vida.