Tornar és lluny

Francesc Garriga Barata és un dels referents indiscutibles de la poesia catalana actual El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura i profunda. La rotunditat de l'expressió nua, l'elegància antiretòrica i una ombra irònica sobtaran el lector que no conegui aquest poeta singular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s'interroga, amb les paraules precises sobre la innocència i l'engany, el pas del temps i la mort. Tornar és lluny és un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la més alta exigència artística i moral. Com els grans llibres, incomoda i fascina. camino nu, maldestre. capvespre d'algues roges, quimera en sang per les ferides d'una pell sensible a la bellesa, la púrpura del vespre m'enlluerna. les veus d'un cos cansat intenten noves rimes no entenc què volen dir-me com peixos riu amunt els sons més clars. sóc l'ós que espera el seu sopar. ========================================= li aguanto la mirada al vell que em mira recelós des del mirall. em dolen les arrugues del seu rostre. i tot plegat per sobreviure? antigues tardes sota cels atònits vencien la fermesa d'una pell més trista cada dia caldria algun miracle per fer-la somriure més enllà del mirall, la fam de sempre només la mort podria fer amb engrunes un convit