Temps de clepsidra

El temps és el protagonista principal d’aquest recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que s’albira amb un final marcat per la caiguda de l’aigua o de l’arena en aquesta clepsidra que dóna títol al poemari. El temps hi apareix com a element tràgic perquè és imparable i pot acabar en qualsevol moment, alhora que és representat sovint per una natura que segueix imparable el seu cicle vital. Un altre element que pren força és la mirada, un dels temes preferits de Joan-Baptista Campos. Temps de clepsidra, poemari pòstum, està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres.