Tan bé que anàvem...

El que teniu a les mans és gairebé un llibret teatral; una proposta de representació que fa temps —molt!— haurien d’haver lliurat dos amics per justificar la subvenció que va gosar concedir-los un pobre conseller molt ben enredat. Però tractant-se de Carles Flavià i Jaume Sisa, no és d’estranyar que la cosa no arribés mai a bon port... Uns anys després, finalment, arriben al teatre amb Tan bé que anàvem... per treure a la llum aquella peça inèdita i així confessar-se d’un dels més reeixits exercicis de malversació que mai s’hagi vist en aquest país. Tan bé que anàvem... és quelcom semblant a una sopa primigènia. És un compendi de malentesos i retrets, però sobretot és un mirall davant del qual dos artistes, cara a cara, es despullen a través d’escenes inaudites, que van des del sexe en viu al mercat de la Boqueria fins a lectures de l’Evangeli després d’una nit de festa, passant per herències consistents en una col·lecció completa del Capitán Trueno i del Jabato,i per dissertacions en què no se salven ni les vídues, ni els consellers, ni els cantautors kumbaiàs, ni les ex de dubtosa reputació.