Sota el mateix cel

Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna. " Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna".És l'any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s'omple d'uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire.De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. S'estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se'n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...