Solell

SOLELL o SOLEI m. 1. Sol, l'astre del dia (Mall, Eiv. ); [. . .] En esser post es solei, | ja no és hora de cantar; | saps quan has de refilar? | Quan en fa d'aquell vermei (cançó pop. Mall. ). [. . .] 3. Lloc on toca el sol (Empordà, Berguedà, Plana de Vic, Cerdanya, Solsona, Cardona, Segarra, Camp de Tarr. ); [. . .] Boscos, soleis, masies que el cor ama, | per sempre adeusiau, Canigó xii. [. . .] 5. De solei: de poca vàlua, de per riure. Un missèr de soley, Ignor. 73. [. . .] Solei: a) topon. Nom de moltes partides de terra, completat amb el nom de propietaris o habitadors: Solei de Barceloneta, etc. [. . .] Fon: sul_(pir-or., or., Maó); sol_ (Mall. ); sul_ (Ciutadella, Eiv. ). Etim: del llatí vg. *sol_c_lu, dim. de s_le, sol. Diccionari català-valencià-balear A. M. Alcover i F. de B. Moll (ed. digital de l'IEC/Moll, 2001-2002)