Soc qui soc que no soc jo

Es tracta d’un recull de 15 relats, de diferent naturalesa, que exploren el pas del temps i la labilitat del pensament humà en funció de les circumstàncies. Igualment, pretenen reflexió sobre les paradoxes i contradiccions de les conviccions i els valors personals, en el nivell de la insignificança de cadascú, així com en els plantejaments generals sobre les persones (especialment, si ens hi elidim). El títol del recull és, també, el del primer relat i està manllevat d’un poema de Joan Timoneda (València, 1518-1583). Soc qui soc que no soc jo acaba per ser una afirmació sentenciosa que, ultra la Flor d’Enamorats, representa per a l’autor el crit existencial de la mutació humana cap a l’abisme.