Sobreamor : Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn cArabî, Ramon Llull

El sobreamor -una forma d’amor present en Ramon Llull, Ausiàs March, Ibn Zaydûn i Ibn cArabî- designa un amor excessiu que, en comportar tant de sobresdolor, duu l'amant a allunyar-se de l'amat. Llavors, en la llunyania, l'amant experimenta un sentiment d'estranyesa tan nou que la ignorància que en resulta li esdevé penyora d'innocència. En aquest assaig tocant al sobreamor Jad Hatem ens invita a reflexionar entorn de les seves grans preocupacions: com establir ponts de diàleg entre les diferents disciplines (fenomenologia de la religió, poesia i filosofia) i entre les diverses cultures (cristiana i islàmica, especialment). Amb aquest fi, confronta dos pensadors vigorosos, Ramon Llull i d'Ibn cArabî, amb dos poetes apassionats, Ausiàs March i Ibn Zaydûn. Si l'obra dels pensadors ens arriba en forma de dues imposants armades doctrinals, enmig de les quals la poesia hi té una posició més aviat modesta, l'obra dels poetes se'ns presenta en forma de dues altives caravel·les empeses pel vent indeturable de ritmes i rimes.