Sine cupiditate

El pas del temps és implacable. Amb l'amor, amb el cos, amb els desigs i els entusiasmes. Els altres, però, no moren, no hi perden res, no dolen. El món pot arribar a er un munt de cossos, de mentides, de covards i lànguides ànimes. Ella, però, no canvia mai. Sempre ha estat amiga, amant, companya, esposa. Sempre ben a prop i ben distant, sempre amatent i lliure. Pietosa i perversa, dolça i aspriva. I recomençar de nou, amb una única lliçó apresa: Sine cupiditate (sense excessos).