Sense bitllet de tornada

Aquest llibre, de records més que no pas de poemes, posa sobre el paper, perquè les vol retratar, un reguitzell de vivències de tota mena: pors, angoixes, il·lusions, fracassos, descobriments d’espais i de moments... Tot plegat va deixar empremta en aquell noi tímid que sempre va saber que ell no era com els companys d’estudi, perquè a casa seva no hi havia ni llum ni aigua, aquell noi que llegia i llegia, que aprenia a fer de pagès però que no volia ser pagès, aquell noi que havia d’anar a parar al cul del pou de la mina de potassa, però que no volia ser miner, aquell noi que somiava un mar que només havia vist una vegada, aquell noi que no sabia créixer.