Secció femenina a Lleida, la

La història de la Secció Femenina de la Falange és la història d'una organització amb més de 43 anys d'existència i que, amb més o menys fortuna, aconseguí mantenir-se fins a les acaballes del franquisme. Un cop acabada la Guerra Civil, sense desmarcar-se de la dependència orgànica i la cega obediència als membres masculins del Movimiento, es posà al servei de l'Estat franquista. Un estat que, a causa de les consideracions ideològiques i les conveniències econòmiques i polítiques del moment, es carateritzà per una discriminació i desigualtat de la dona envers l'home. Era necessari modelar la dona, peça clau de l'engranatge familiar, com a mare, com a mestressa de casa i com a reserva de les essències espirituals tant religioses com polítiques. La investigació realitzada constitueix un treball pioner, fonamental, sobre una institució que es dedicà a reforçar els principis més ortodoxos del nacionalcatolicisme i del nacionalsindicalisme mitjançant el control i la "formació" de les dones espanyoles.