Salut mental, drets humans i comunicació : Del silenci individual a la responsabilitat col·lectiva

La salut mental ha estat històricament relegada a l’àmbit privat o estrictament clínic, allunyada del coneixement ciutadà i, sobretot també, desvinculada dels àmbits polítics i jurídics dels drets humans. Els problemes psíquics i les seves circumstàncies i derivacions no es produeixen en el buit, sinó en contextos socials concrets, dominats per desigualtats, violències, silencis imposats i pèrdues de drets. Situar la salut mental dins el paradigma dels drets humans implica reconèixer-la com una qüestió estructural i col·lectiva, i no només individual. L’observació i interpretació crítica del què ens rodeja ens ajuda a reflexionar sobre les causes, implicacions i conseqüències d’una problemàtica que sovint viu soterrada en el dia a dia de molts ciutadans, i que entenem s’ha de pensar des d’una mirada general, d’una visió panoràmica del món. Dit d’una altra manera: cal activar el pensament crític global amb la denúncia local. El Grup de Recerca «Comunicació Social i Institucional» i el «Campus de Comunicació Cultural i Corporativa», ambdues entitats de la Universitat de Girona, amb la recerca que desenvolupen, es proposen compartir coneixement, reivindicar polítiques socials i comunitàries, exigir responsabilitats a les administracions públiques i donar veu als sectors més silenciats i necessitats de la nostra societat.