Sala Augusta

Dos poemes llargs, de memòria col·lectiva i personal. Premi de la Crítica Premi Crítica Serra d'Or Premi Cavall Verd (AELC) Sala Augusta és un cinema del centre de Palma, construït damunt el que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. El poema evoca els homes i les dones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. Llengua materna, a continuació, fa referència a la mort de la mare de l’autor. Aquí la memoria esdevé personal, íntima, però a la vegada ret homenatge a les riveteres o cosidores de sabates que, dels anys 40 als 80, van fer feina a la indústria mallorquina del calçat, escombrada pel turisme, cosint sabates a casa seva, amb unes condicions laborals inexistents.