Sa torre de Montornès : la liquidació d'una possessió mitjana al pla de Mallorca

Una possessió, mot culte introduït pels jurisperits renaixentistes (abans es deien alqueries, rafals i fins i tot masos), és quelcom més que un casal solemne o una partida de cent o més quarterades: és una institució jurídica i socioeconòmica. En aquest llibre hem seguit la trajectòria d’una d’aquestes institucions feudals i aristocràtiques que, pel seu caràcter mitjà, es pot considerar paradigmàtica. Sa Torre de Montornès abastava més de tres-centes quarterades, de benefici variat entre conradís de secà, vinya, figueral o garriga, inclosos horts, un d’ells d’arrel andalusina. Insistim en el desmuntatge de l’estructura prístina que es consuma amb la parcel·lació –establiments i establits– de la segona meitat del segle XIX. La propietat passa de nobles a burgesos i de burgesos, fins i tot, a proletaris. Ara, segle XXI, una possessió és un flatus vocis, un record, un miratge antropològic.