Rebeka

"Com una punta de cigarreta llançada al carrer. Com les bosses de fem que no caben als contenidors. Com els fulls de propaganda cada tres o quatre anys. Com les ampolles buides del Seven Eleven diumenge al matí. Com les xeringues a la Malva-rosa, com els condons al Saler. Com una punta de cigarreta, estic veient una tia, tirada sobre la vorera." "Abans de trobar-me-la, jo ja m’havia comprat El País, i ara estaria llegint el suplement si no fóra perquè sé que aquesta tia es diu Rebeka, i perquè una vegada, fa temps, vaig estar boig per ella." Rebeka? Rebeka amb K? Quan el Cento Denllà coneix la Rebeka Pou a una festa universitària una nit de juliol, està lluny, molt lluny de poder imaginar el que realment s´amaga darrere la K d´aquella Rebeka. Potser... sexe, droga i rock´n´roll? Ja ho podeu ben dir. Però aquests són només els focs d´artifici que oculten en realitat un estimball sense baranes de protecció; un precipici en el fons del qual hi jeu feta miques la història de la Rebeca; una Rebeca condemnada a l´obscuritat pels efectes d´una maledicció amorosa que va petrifikar-li la c per sempre més. O potser no per sempre? "La Rebeka, sí... Haguera anat amb ella a la fi del món per tal de desvetllar el que s´amagava darrere la seua K."