Quan s'eixala un ocell

La poesia de Lola González Montolío es pot enquadrar dins d’aquella escola anomenada poesia de l’experiència i que el crític David Castillo també ha definit com a realisme (per cert, per a quan una antologia de poesia valenciana de l’experiència?). Ella mateixa en un vers d’aquest llibre ens confessa: «Escric tot el que em fa mal», la creació literària és un fet que arriba en ella a tindre connotacions vitals: «pense, escric, doncs no estic morta» i de denúncia: «escric perquè és la manera / que tenim per a cridar / les veus que ningú no escolta».