Quan recordis el meu nom (Volum 1) : Una novel·la de fantasia urbana ambientada a Barcelona. Una història d¿amor que desafia l¿impossible. Premi Talent Cambra de Literatura.

Una novel·la de fantasia urbana ambientada a Barcelona. Una heroïna quotidiana que lluita per ressuscitar un passat convertit en cendres mentre intenta sobreviure a les dificultats del dia a dia. Una història d’amor que desafia l’impossible. Una gimnasta marcada per la tragèdia Un fantasma irreverent vestit de diable de correfoc 12 roses màgiques ocultes a Barcelona Una recerca contra rellotge per salvar el futur La Jana, una gimnasta a punt de ser seleccionada per als Jocs Olímpics, veu com la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus arran d’un incendi que provoca la mort del seu pare i deixa amnèsica la seva mare. Obligada a fer-se càrrec de les seves germanes petites, i a encadenar feines precàries per arribar a final de mes, la Jana només té una obsessió: aconseguir que la seva mare recuperi la memòria, com més aviat millor, per poder tornar a la competició abans no sigui massa tard. La nit de Sant Joan, mentre fuig d’un robatori desesperat per aconseguir els diners pel tractament de la seva mare, la Jana coneixerà en Lluci, un fantasma vestit de diable de correfoc que li proposarà un pacte: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records perduts de la seva mare. Començarà així una recerca contra rellotge per trobar 12 roses màgiques ocultes en 12 indrets secrets de Barcelona. Una aliança incòmoda entre dos cors trencats que, de mica en mica, aprendran a confiar l’un en l’altre i a mostrar les seves vulnerabilitats. Mentre la Jana i en Lluci realitzen un viatge complet per tots els barris de Barcelona (festes populars, història, llegendes oblidades…), la seva relació evolucionarà de la desconfiança a l’amistat i, d’allí, a alguna cosa més, que encara cap dels dos és capaç de definir. Seran capaços de reescriure el destí abans que se’ls acabi el temps? L’inici d’una aventura plena de sorpreses i secrets per descobrir. Per a lectors que busquen un «romantasy» ple de tensió i tendresa: un «enemies to lovers» amb màgia i misteri i un «slow burn» que creix a cada pàgina. * * * DESCOBREIX L’INICI DE LA SAGA! «—No! Ni se us acudeixi tocar-los un sol cabell! —va cridar la Jana—. Són les meves germanes, es queden amb mi! Els agents van avançar en la seva direcció. Les nenes van arrencar a córrer en sentit contrari. Abans que haguessin pogut allunyar-se més d’una quinzena de metres, tres policies uniformats van aparèixer de sobte per l’extrem oposat del carrer, tallant de soca-rel qualsevol fugida. Van agafar-les a coll i van tancar-les en un cotxe patrulla, malgrat la resistència de les criatures que espernetegaven de peus i braços. —Deixeu-nos anar! Jana, ajuda’ns! Jana! —Torneu-me les meves germanes! —va xisclar la noia—. Torneu-me-les! La Jana va arrencar a córrer cap al cotxe patrulla. Dos mossos li van barrar el pas mentre els seus companys engegaven el motor del vehicle i s’allunyaven del lloc dels fets. Quan la van alliberar al cap d’uns minuts, ja no en quedava ni rastre [...].» * * * PREMI TALENT CAMBRA Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020. «Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa. Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat. Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres. Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi. Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.» Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent» * * * PER QUÈ L’AUTORA VA DECIDIR ESCRIURE AQUESTA HISTÒRIA? «Vaig escriure el primer esborrany d’aquest llibre entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid-19. Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, el projecte va néixer com una necessitat per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals. En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant. Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia va voler arrabassar-nos i una oportunitat per endinsar-se en la ciutat i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels seus barris a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa. Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la va néixer per intentar respondre a la pregunta de què podem fer quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història de la Jana i l’Àlex és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. Seguint el camí dels dotze treballs d’Hèracles (o d’Hèrcules, com el coneixien els antics romans), cada rosa esdevé un motiu de creixement per a la parella protagonista. Avui la pandèmia ha quedat com un record del passat. L’arribada de les vacunes va significar un abans i un després, promovent la caiguda en picat de les xifres de contagis i d’ingressats a l’UCI i l’aixecament de les restriccions. Per alguns, la Covid-19 va ser tan sols un malson passatger, però per d’altres va significar un abans i després en les seves vides. Vull aprofitar aquest espai per enviar una abraçada a totes les famílies a qui la malaltia va impactar de ple. La pandèmia va mostrar-nos que la vida humana és més fràgil del que a voltes ens agrada recordar: a tots, cuideu-vos; cuidem-nos. Molta força i molta sort.»