Punta de plom

Hem de celebrar l’edició de Punta de plom perquè representa una nova fita en el recorregut poètic de Marta Pérez i Sierra, en el sentit que, tot i mantenir la força i el compromís de llibres anteriors, manifesta una depuració del llenguatge i enceta una nova manera d’expressar el fet poètic, amb tot de referents que confereixen als poemes un plus de connotació simbòlica. Punta de plom, però, tot i presentar el sofriment de les dones maltractades en la seva cruesa, desprèn vitalitat i bellesa, com ho mostren les imatges líriques associades a la mar o a la sensualitat, tant vinculada al plaer sexual com al gaudi de l’entorn, especialment la flora (del pròleg d'Isabel M. Ortega Rion).