Punt de partida

En una tarda d'hivern ja quasi vestit de primavera, que no semblava tenir res d'especial, el plor d'una criatura ressonava a l'entrada de la Casa de Misericòrdia, just a la zona on hi havia el torn. Una de les germanes més joves de la congregació havia sentit la crida. La seva experiència li deia que un altre ésser era a punt d'omplir l'espai generosament ofert pels seus braços. Una nova criatura es disposava a ser dipositària de la seva inesgotable capacitat d'estimar.\n\nA sor Clàudia, cada vegada que feia aquella acció no li'n semblava una més sinó que cada cop era única i irrepetible. Per a la nouvinguda era un moment molt especial, inconscientment especial. Per a la Institució, era una expòsita més. \n \nQuan una vida comença s'obre el gran enigma personal. A l'inici, quasi cap pregunta no té resposta. Amb el temps, les respostes aniran arribant. En algun moment, però, l'enigma esdevindrà transcendent fins al punt de llançar la pregunta que marcarà irremissiblement la resta de la seva vida.\n