Postals del gris i della

Sacsejant-me constantment els últims vestigios de la ideologia per provar de treure tanta pols, tanta pols, tantes pors, intento, en va, crear alguna cosa. rabiosament, cisello unjo que en cara no conec endinyant-lo com un nyap en un gran fil de versos que en cara no controlo, com dient? Ei, aquest sóc Jo, sóc diferente, no com la resta...?. hi ha alguna poeta que no parli d? Ell mateix? hi ha algo que tingui alguna cosa interessant adir que superi els estrictes límits del melic esquinçant-se d? Un sol cop amb la incontrolable Feria del naixement d? Un art real, d? Un art rebel?