POESIA ESCÈNICA XI: FREGOLISME O MONÒLEGS DE TRANSFORMACIÓ (1965-1966) [2]

Poesia escènica X i XI: Fregolisme o monòlegs de transformació (1965-1966) recullen el volum de textos que Joan Brossa dedicà al transformista italià Leopoldo Fregoli en homenatge a la seva naixença. El poeta convertirà la metamorfosi que caracteritza la figura de l'actor italià en la clau de volta de la seva ideologia artística, un concepte que es materialitza en la necessitat de síntesi comunicativa i en la transversalitat de la creació poètica. La característica principal de les trenta peces que trobem en el conjunt és que, com dirà un dels personatges de La porta oberta: «Ah! No semblava sinó que els personatges fossin sempre la mateixa persona. Com si un artista interpretés ell sol tots els personatges de la comèdia... Què estrany, oi?». La tria d'una disciplina escènica per a un sol intèrpret s’escau —per l'eminència de l'acció— amb la intenció de Brossa de mostrar el poder de l’individu en relació a la societat. En conclusió, doncs, l’evident contingut reivindicatiu del volum permet a Brossa de dotar de densitat un espectacle que, en la seva concepció i praxis inicials, tenia per finalitat entretenir el públic.