Persistència

L’objectiu d’aquest llibre és establir una visió històrica de la persistència d’unes estructures econòmiques que han maldat per mantenir la continuïtat dinàstica. Les nostres reflexions han estat orientades des de l’Edat mitjana, fins els inicis de l’Edat moderna, i la dinastia de referència ha estat la bel·lònida, ampliada fins a l’emperador Carles V. Aquesta singladura fou capgirada per l’ensulsiada en el període del Rei Prudent, que d’alguna manera ha limitat el progrés natural de la nació catalana, amarat de l’esperit escandinau i occità de llurs ancestres. Aquesta anàlisi s’ha estructurat a partir de la continuïtat dels ordes mendicants i la seva adaptació als ordes mixts on confluïen les accions dels ‘balladores’ i ‘oratores’, característic dels estaments feudals. Aquesta continuïtat ens mostra que la baula territorial ha transcendit, més enllà de cada organització, a través dels inspiradors, productors i directors, que en cada context determinat han configurat el seu organigrama d’acord amb els diversos contextos periòdics. Nogensmenys, aquest procés s’ha vist enriquit pel factor de finançament, que ha derivat en períodes incipients com els Rocafull i els banquers d’origen jueu. Els actius dels ordes només es limitaven al camp religiós i militar, fins que a posteriori van mutar a ser agents de finançament —casos com els dels Fuger—, fins a cloure en una situació orientada a reeixir en la ciència i el coneixement, font de la vera riquesa de la modernitat. Dins d’aquesta venturosa progressió —els agents reaccionaris de la trilateral: Illa de París, Imperi de l’altiplà, Regne del Cel Vaticà—, van articular creuades imaginatives contra l’univers d’una civilització ponderada, paradigma dels principis de la llibertat, catalitzats per la divisió de poders, que al seu torn, limitava les prerrogatives de la corona a les constitucions de cada estat de la Confederació. Els lectors són pregats de treure les seves conclusions de l’àrdua singladura exposada, i establir i associar la situació socioeconòmica actual. ¿Serà possible retornar als valors originaris d’una estirp malmesa per l’egoisme representat pel caràcter de la persistent ufanor i superba actitud dels sobreposats furtadors dels orígens gots d’antuvi radicats a l’Aquitànica?