Perdona'm, nena, t'he canviat el títol

Aquesta, podríem dir, autobiografia novel·lada –«inventar significa recordar», diu J. Meyerhoff– ens conta la vida d’una dona olotina des de la seva infantesa i adolescència a Olot a la seva joventut i maduresa a Girona i Barcelona. De rerefons, la figura del pare empresonat, la postguerra. També la seva feina, que l’embolcalla sempre. La história de la protagonista, gens convencional, amb una vida amorosa ben peculiar i original, es desgrana en diferents registres, amb tocs d´humor,dámor, de tendresa, d´humanitat… A vegades, sembla que el relaty sigui gairebé oral, de lectura molt ágil. Dáltres, no tantes, les pinzellades poétiques i les capbussades introspectives omplen els espais. La novel·la és també un cant a la memoria, l’única que pot produir pàgines tan vitals com aquestes. Res més que això, trossos de vida. Tan senzill, tan complicat.