Per què soc-- pastora?

No tots els pastors venen del camp, ni tothom que viu a les ciutats segueix el ramat. El que està clar és que per ser pastora cal estimar els animals. Així és com la Merlès, la protagonista d’aquesta història, va començar a interessar-se per la professió a la que ha acabat dedicant la seva vida. Després de fer els seus estudis d'enginyeria agrícola, va acabar muntant la seva pròpia granja sostenible de cabres, a les que pastura en plena natura i extreu llet per fer formatges. No va ser fàcil, però no va deixar que se li fes una muntanya. La seva joventut i forma de ser contrasta amb els estereotips que podem tenir sobre aquesta feina. Tampoc totes les granges són iguals, n’hi ha que segueixen un model de ramaderia intensiva i les que mantenen un equilibri natural del medi i es fixen més en el tracte als seus animals. La Merlès és d’aquesta última classe de pastores