Paper de vidre

El viatge del protagonista és curt: comença un dissabte amb una partida de tennis abans de dinar (que perd) i acaba durant el Madrid-Barça que retransmeten aquell vespre nadalenc i ventós per la televisió. Es diu Pau Paris, i fuig de la seva dona (parapetada darrere la muralla de les conviccions) per acabar trobant-se amb el cadàver d’una prostituta a les mans que no sap com fer desaparèixer. Metàfora de l’heroi contemporni, convertit en un Paris dubitatiu i sense horitzons que es deixa temptar pel diable i cau en un remolí pervers i fred, Paper de vidre és una novel·la descarnada i crua, que enxampa el lector amb la mateixa contundència amb què el destí s’ensonyereix dels personatges.