Or i plantes

Carles Duarte i Montserrat ha construït el seu món literari des d’un lligam íntim i profund amb la natura i amb l’art. Or i plantes ho confirma. Concebut amb dues parts, si a la primera, L’or i la nit, Duarte es confronta amb l’espectacle infinit de l’univers nocturn i s’inspira en l’obra impressionant de la pintora Teresa Vall Palou, a la segona, La respiració de les plantes, s’atura en la contemplació i la celebració de la vida vegetal, que ens acull, que configura el paisatge i ens nodreix i que és fonamental per a la nostra pròpia existència; en aquest cas, la seva poesia neix des del treball exquisit de tres grans artistes del gravat: Antonio Hervás Amezcua, Paloma González i Luisa García Muro.