On mai no fosqueja

On mai no fosqueja comença amb «Les hores cedides», vint-i-dos poemes que s’enfronten al dolor que a vegades comporta la vida: l’amor malmès, els projectes frustrats, el poder destructor del temps... La segona part —«On la llum canta»— inclou vint poemes que són el contrapunt dels anteriors: moments en què la llum s’associa a l’experiència amorosa recordada en el passat i celebrada en el present, expressada amb una refinada i intensa referència a l’amor físic, al desig i a la passió.