On ets, Ahmed?

Sempre m´he considerat una noia normal i corrent. O gairebé. De fet, tinc unes mides quasi perfectes i, a sobre, sóc rossa i tinc uns enormes ulls blaus. Aquest accident genètic, lluny d´agradar-me, em destorba moltíssim perquè em passo la vida intentant que se?m valori per mi mateixa. L’Ahmed té un problema semblant: la gent es limita a tenir d’ell la imatge tòpica de l’immigrant marroquí, i això li ha ocasionat més d’un problema. Però us asseguro que l’Ahmed no té res de tòpic: és el noi més intel·ligent i més sensible que he conegut mai?