Ofici de bastardia

No el va rebre ningú quan va tornar de Cuba. Cap banda de música no sortí a honorar-lo com a americano (o indià, o havaner); ni cap dona no l’acollí a la falda per endolcir-li el fracàs; ni cap llar no li obrí cap armari per desar l’uniforme de l’exèrcit amb què havia combatut a la penúltima guerra colonial. No, no l’esperava ningú. A l’equipatge només hi duia un matxet, un vestit i un secret que podia canviar la història de la metròpoli. Abans d’escriure’s, però, la història haurà de descobrir la raó —o la desraó— que l’obligà a acarar-se amb els seus, amb l’amor i amb si mateix.