Només són pedres

Corre l’any 2010 quan Màrius Llofriu, un escriptor barceloní de 69 anys, comença a escriure una novel·la en la qual ens narrarà la sòrdida història del castell de Montcardús, una família i un col·lectiu humà sota la dictadura d’un personatge despòtic, perversament obsés pel sexe, anacrònic fins i tot per a la seva època, primeres dècades del segle xx. Al llarg de les seves pàgines, amb un desenllaç sorprenent, al lector se li plantegen qüestions com la infidelitat conjugal, la inseminació artificial, l’incest, el despotisme, la venjança, el poder de l’amor per transformar les persones Alhora, pot valorar els canvis que en el transcurs de 100 anys han experimentat el judicis i prejudicis de la societat.