No eixuguis els plats

Set relats amb el denominador comú de la impossibilitat d’arribar a bon port, és a dir, de la necessitat d’acceptar l’atzar i així modificar el món i la vida a fi de fer que el bon port siguem nosaltres mateixos, i tot malgrat que les adversitats provenen d’aquest port, d’on partim pensant-nos que hi volem fer cap, i per això no hi arribem mai, ens perdem fins que, oh miracle!, ens adonem que, de fet, el que hem perdut és la capacitat de trobar un denominador comú quan ja sabem que aquest no existeix.