Nissaga : la singladura d'un aliatge venturós

Aquest llibre explica el sorgiment d’una civilització excepcional a partir de l’establiment —a cavall dels Pirineus— de la nova Gòtia durant la seva d’expansió medieval. A través del procés de formació nacional copsarem els seus trets característics més determinats. L’aliatge de la Gòtia, Occitània i Catalunya, originarà una civilització medieval com la llavor d’un projecte ètic, plausible de ser emprat com a terapèutica per restaurar l’equilibri espiritual de l’Europa contemporània, que serà objecte d’admiració i àdhuc cobdícia pels agents més pertorbadors de la pau i la llibertat. El cas que ha propiciat l’ensulsiada de la confluència civilitzadora enunciada fou una voluntat planificada d’espoliació dels actius de l’univers got-occità-català. Els francs i els castellans van articular una estratègia d’apropiació indeguda dels béns d’una civilització basada en uns fonaments de dret que els furtadors no van importar i que eren bàsics per la persistència de l’esplendor de la civilització precedent. A través de la ruptura de l’univers lingüístic, l’erudit Menendez Pidal exemplifica la irrupció castellana a l’Espanya de matriu catalana: “Castilla no era más que un pequeño rincón donde fermentaba una disidencia lingüística muy original, pero que apenas ejercía cierta influencia expansiva. Todo esto cambia con la hegemonía castellana que progresa desde el último tercio del s. XI. [...] La nota diferencial castellana obra como una cuña que, clavada al norte, rompe la antigua unidad de ciertos caracteres comunes románicos antes extendidos por la Península.” La persistència de la situació d’una espoliació sistemàtica que malda per afavorir una pretesa hegemonia, és un miratge que, inevitablement ha de conduir a restaurar l’univers pretèrit.