Ni gota ni gota

Al poble de Vinyet de Baix, amb seixanta habitants, pateixen una sequera que fa malbé les explotacions de fruita dolça de pinyol. Ales­hores, l’alcalde, en Litus, prohibeix regar. Però en Miquel, un pagès tossut, desobeeix i ho fa igualment. Aquest rebel, però, és assassinat. Un detectiu privat, l’Andreu, i la seva col·laboradora, la Noe, investi­garan el cas. La història pren un to surrealista que posa el focus en com viu certa pagesia. Un reguitzell de personatges histriònics sal­pebren la novel·la: déus pagans que opinen, un jutge i un fiscal que no es posen d’acord. Com que és un poble tan menut tothom està emparentat, la qual cosa complica encara més les investigacions i les relacions entre uns i altres. Entre els personatges, els lectors hi trobaran el policia Valeri, la Sílvia, la cartera Cati, la Geni i en Marc, el rebenta-preus del mercat fruiter. La madeixa s’ha d’aclarir, i el detectiu Andreu, amb la seva ajudant Noe, s’enfila entre tantes coincidències i consanguinitats per treure l’aigua clara del crim. Qualsevol semblança amb la realitat —o amb noms de pila de cap programa televisiu— serà pura coincidència. El desenllaç és sorpre­nent. No el llegiu abans d’hora, si us plau.